Últimas entradas

SÍGUENOS EN:

Síguenos en facebook Síguenos en Google+ Síguenos en Twitter Canal de youtube sígueme en Instagram

jueves, 20 de junio de 2019

ESPECTACULAR DOCUMENTO HISTÓRICO: "LOS DESAHUCIADOS DE SEGUR"


Per J. Santacana Mestre

En els anuncis de La Vanguardia Española, dels anys cinquanta n’hi havia un, dirigit als homes, que deia que amb el que gastaven en fumar podrien tenir un xalet a Segur de Calafell. Segur de Calafell era publicitat com un lloc fàcil on tenir propietats... Amb el temps es va convertir en el nucli habitat més important de Calafell. ¿Com va començar tot això?¿Quin cost social i laboral va tenir?

Segur entre Cunit i Calafell. Perquè pertanyerà a Calafell?

Si retrocedim en el temps fins a 1833, el llogarret que en deien Segur , juntament amb el de Cunit formaven part del terme del Castell de Cubelles. De fet Cubelles era el darrer poble del “Corregimiento de Tarragona”, establert des del decret de Nova Planta del 1716. La baixa demografia existent a Cunit, que segons el cens de 1786, tenia 150 habitants enfront el creixement demogràfic de Calafell que estava a prop dels 500 habitants, va ser la causa que les terres dels fondos de Segur fossin arrendades mitjançant contractes de “rabassa morta” a pagesos de Calafell. El terme de Calafell era massa petit per proporcionar sostén a una població que creixia i per tant, es cercaven terres de conreu fora del terme. Aquesta situació estava propiciada també pel fet que la petita esglesiola de Sant Miquel de Segur, des del 1508 estava administrada per la Parròquia de Calafell i era el rector de Calafell el que rebia els tributs de la “primícia” de Segur.

El Marquès, quan era amo de terres i de vides...

Per tant, un antic lligam eclesiàstic que venia des de més de dos segles junt amb una creixent ma d’ obra agrària calafellenca que treballava la terra propietat del Marqués de Llupiá, van fer que el 30 de novembre d’ aquell any de 1833, quan la Monarquia va crear el sistema de divisió provincial, la Quadra de Cunit i de Segur quedessin dins de la província de Tarragona, igual que Calafell, mentre que Cubelles quedava adscrit a la de Barcelona. Gairebé una dècada desprès, Cunit es va convertir en Municipi, però la Quadra de Segur va quedar adscrita a Calafell fins avui.
Amb tot, les terres de la Quadra de Segur tenien un sol senyor i propietari: el Marquès d’ Alfarràs. Durant bona part del segle XIX i fins entrat el segle XX el marquès figura com el “major contribuent” de la contribució territorial, és a dir, era el que tenia mes propietats immobles i ell sol pagava l’equivalent a una tercera part de les contribucions de tot el terme municipal. Ell era amo i senyor de les terres i tenia el dret de decidir sobre les persones que hi treballaven.

El Marqués que tenia dues filles...

¿Qui habitava aquesta part del terme fins a meitat del segle XX? En principi hi vivien dues masoveries, una a la Casa Vella i l’altra a la Casa Nova. Jaume Vilamajó va ser el darrer masover de la Casa Vella i ell va assistir a la dissolució de la propietat. Però, a més dels masovers i les seves famílies, a Segur hi treballaven gairebé un centenar de rabassaires, la gran majoria pagesos de Calafell i Cunit.

Va ser el 1944, quan desprès de la mort del Marqués, a l’ant 1920, algunes propietats es van separar del marquesat perquè van anar a parar a mans de dues filles del difunt, la Carme i la Maria Desvalls i aleshores va començar el enorme pla d’ urbanització.


Que en farem dels treballadors de la rabassa morta?

Abans però s’ havia se solucionar el problema dels arrendataris que treballaven les terres. En quedaven 36 i era necessari acomiadar-los. 

En els anys quaranta, en plena dictadura franquista i encara amb la mirada posada en la Guerra Civil que fumejava, els rabassaires poc podien dir davant d’ uns aristòcrates que, a més de ser propietaris, tenien relacions, fins i tot familiars, amb les figures més poderoses del règim del general Franco. com era la família de José Antonio Primo de Ribera. Aquesta liquidació de drets del conreadors es va poder fer doncs sense cap resistència ni cap problema. per part de les propietaries. Tots van haver d’acceptar els fets, que els obligava a deixar les seves terres en un termini de sis mesos. Cal tenir pressent que alguns dels rabassaires, les seves famílies, treballaven en els fondos de Segur des del segle XVIII! Va ser un desdonament sense opcions. Alguns tenien altres terres, treballaven de mariners o assalariats; altres no sabem com s'ho van fer. 

La llista de les 36 famílies desnonades.

Les famílies que van ser expulsades de Segur van ser les següents:

Antoni Romeu i Solé
Andreu Romeu i Gibert
Antoni Fortuny i Fortuny
Antoni Cusidó i Olià
Àngela Planas i Magrinyà
Aleix Almirall i Rovira
Antoni Solé i Arans
Anna Pedro i Solé
Batista Mauri i Moreso
Bonaventura Domingo i Fernando
Cristòfol Llevadies i Romeu
Cristòfol Palau Arans
Constança Just i Font
Dolors Mestre i Marcilals
Emili Urgell i Rovirosa
Encarnación Zaragoza i Balaguer
Eugeni Rovira i Sumoy
Francesca Feliu i Romeu
Isidre Vidal i Rovirosa
Isidre Biosca i tetas
Josep Solé i Galofré
Josep Huguer i Guell
Josep Nin i Vidal
Josep Bofarull i Miracle
Josep Guinovart i Mestre
Josep Romeu i Robert
Josep Vives i Saperas
Josep Rión i Milà
Joan Sardà Plana
Joan Raventós Pedro
Joan Guifols i Miret
Joan Mañe i Miró
Joan Oliá i Romeu
Joan Just i Font
Joan Jané i Rión
Joan Fonts i Pedro

(Hem d'agrair moltes d'aquestes informacions a l' amic Josep Garriga, qui ens ha lliurat un document sobre el Jutjat de Pau de Calafell des del 1871 a 2014. És un treball inèdit d' indiscutible vàlua)
Publicado Yesterday por Joan Santacana

No hay comentarios: