Últimas entradas

jueves, 14 de diciembre de 2017

LOS CAMBIOS DE DOMICILIO SOCIAL NO TIENEN NINGÚN EFECTO ECONÓMICO


Seat ha anunciat recentment la construcció d’una planta logística completament automatitzada de 5.700 m², a Martorell, referent de la Indústria 4.0, amb tecnologia intel·ligent de Siemens i única en la seva categoria, mentre que el Departament de Vicepresidència i d’Economia i Hisenda, intervingut per l’Estat, ha publicat un dèficit fiscal de 16.570 milions d’euros el 2014, un 8,4% del PIB i 570 milions més del que esperàvem. Les dades econòmiques parlen per si soles. Però, tot i això, amb la vista posada a les eleccions del 21 de desembre, alguns partits tornen a atiar la por social per fer decantar vots dels electors.
El reial decret llei aprovat pel govern espanyol que va permetre el canvi de domicili social de les empreses sense l’acord previ de la junta d’accionistes fomenta la inseguretat jurídica i busca generar un clima de tensió i por que obligui els catalans a fer marxa enrere en les seves aspiracions. En resum, els canvis de domicili social volen tenir un efecte polític i estètic, però no en tenen cap d’econòmic que sigui rellevant.


Recordem que, en realitat, un canvi de domicili no és res més que una nova adreça de l’empresa i que en cap cas comporta un canvi d’estructura operativa (instal·lacions, plantes, línies de producció, de distribució, personal, etc.). Per tant, no afecta de cap manera en la generació de PIB ni en la riquesa del territori.
En l’àmbit fiscal, l’impacte és també mínim. L’impost de societats és 100% estatal, no hi ha cap cessió d’aquest a la comunitat autònoma on es genera i la recaptació va íntegrament a l’Estat. Per tant, pel que fa als ingressos tributaris per aquest impost, és irrellevant on es trobi el domicili social i fiscal de l’empresa.
Pel que fa a l’IRPF, l’IVA i els IIEE (impostos especials sobre el tabac, l’alcohol, el combustible, etc.), aquests impostos tampoc estan vinculats ni al domicili social ni al fiscal, sinó al territori on es produeixen, i de la seva recaptació l’administració estatal en cedeix per llei (LOFCA) un percentatge d’entre el 50% i el 58% a la comunitat, essent la principal font d’ingressos de la mateixa.
Un altre nivell tributari és el local, on els tributs (contribució, obres i instal·lacions, etc.) són recaptats íntegrament per les administracions locals (ajuntaments i diputacions) i no depenen d’on s’ubica el domicili social o la seu fiscal, sinó d’on estan els terrenys i edificis. Tots aquests ingressos romanen al territori. De fet, el mateix Sindicat de Tècnics del Ministeri d’Hisenda recordava que el canvi de domicili social d’empreses tindria un impacte fiscal “pràcticament inexistent” per les arques de la Generalitat.
L’economia catalana va superar l’any passat la xifra històrica de 5.000 milions d’euros en inversió estrangera directa i en el primer semestre de l’any s’ha captat un 21% més que en el mateix període del 2016. El mes d’octubre s’ha batut el rècord històric de tràfic de contenidors al port de Barcelona, així com les exportacions realitzades des del port de Tarragona. Potser hi ha empreses que volen moure la seu, però la potencialitat i credibilitat de l’economia catalana es demostra amb tot aquest capital internacional que hi aposta de forma clara malgrat l’infundat discurs de la por. La darrera mostra és la de FedEx, que inaugura un centre logístic a Barcelona, igual que fins ara ho han fet Maersk Group, AstraZeneca, Vente Priveé o Amazon, entre moltes altres. Aquestes empreses no traslladen la seu social ni fiscal a Catalunya, i no obstant això les seves inversions productives són generadores de riquesa i ingressos tributaris per al nostre territori. Les instal·lacions generaran tributació local, els treballadors generaran IRPF i el consum que facin generarà ingressos tributaris per l’IVA i els IIEE, que revertiran total o parcialment en Catalunya.
La catalana és una economia industrial, oberta al món, innovadora, imbricada en un ric teixit industrial i productiu, i situada en un entorn altament competitiu. Per això, un canvi que vagi més enllà del trasllat nominal de seu és exageradament costós i, per tant, econòmicament inviable. Les empreses necessiten per prosperar d’un ecosistema favorable que els permeti disposar de mà d’obra qualificada, empreses de serveis i satèl·lits per subcontractar activitats, universitats potents que fomentin la investigació, escoles de negoci prestigioses, centres logístics intermodals i zones franques, connexions amb Europa i la resta del món, palaus de congressos, places hoteleres, oferta d’oci per als visitants, etc. Tot aquest ecosistema es troba en una de les regions econòmiques més dinàmiques d’Europa, de la qual Barcelona és l’eix central, i que constitueix un potentíssim pol d’atracció i desenvolupament empresarial.

No hay comentarios: