Últimas entradas

SÍGUENOS EN:

síguenos en facebook siguenos en Google+ siguenos en Twitter Canal de youtube sígueme en Instagram

viernes, 8 de diciembre de 2017

LA HIPOCRESÍA DEL "GRAN RECAPTE D´ALIMENTS"



Després de recollir més de 4 tones de menjar i d’implicar a més de 25.000 voluntàries es podria dir que el Gran Recapte d’Aliments va ser un èxit. Però un èxit per a qui?

Queda clar que tot aquell voluntari que hi ha participat ho ha fet amb la voluntat que les persones més empobrides puguin tenir accés a una necessitat bàsica com és el menjar. No és la nostra intenció negar la solidaritat d’aquelles persones que hi han participat, però què s’amaga darrere del Gran Recapte?

Primer de tot, és l’Estat i les seves institucions les que s’haurien de responsabilitzar que totes les nostres necessitats estiguin cobertes. Amb campanyes com aquestes, el que fan és desentendre’s de les seves obligacions i traspassar la responsabilitat a les persones del carrer, a través de fundacions i entitats privades que es mouen per uns interessos concrets.

En el cas que ens afecta, en el Patronat de la Fundació Espanyola del Banc dels Aliments, l’entitat que organitza el Gran Recapte de manera tant “altruista”, hi trobem membres de les grans empreses alimentàries.


El seu president, Eduard Arruga Valeri és exmembre de CiU, directiu de Nestlé i membre de la Confederació de Indústries Agroalimentàries de la Unió Europea. Un dels vocals, Josep Maria Bonmatí Pérez, és director general de l’AECOC (Associació espanyola de grans fabricants i distribuïdors) associació de la que formen part els presidents de Mercadona o Carrefour, entre d’altres. Un altre vocal, Alfons Carner Suñol és ex-directiu d’Ebro Foods, segon fabricant mundial de pasta. I per acabar, Lluís Carulla Font, membre del grup Agroliment, propietaris de Gallina Blanca, Avecrem i El Pavo, entre d’altres.

A més, el Gran Recapte s’impulsa conjuntament amb L’Obra Social La Caixa, el president de la qual és Isidre Fainé, president també de Gas Natural Fenosa, i vicepresident de Telefónica i Abertis.

És evident, doncs, que amb les persones que gestionen la Fundació, la lògica empresarial s’ha apoderat del funcionament de l’entitat i de la campanya. Se celebra l’assoliment dels objectius com l’augment de les tones recollides o del nombre de voluntaris participants, quan l’objectiu real d’aquest tipus d’entitats hauria de ser l’eradicació de la pobresa, i per falta de necessitat, la desaparició de la pròpia organització.

Així doncs, moltes d’aquestes grans empreses alimentàries i supermercats aprofiten la situació per blanquejar la seva imatge un cop a l’any, mentre que la resta de l’any són els primers en trepitjar els drets laborals dels treballadors i els principals responsables del malbaratament del menjar. Participant d’aquestes iniciatives aconsegueixen vendre un producte que no tenen previst posar al mercat, augmenten els beneficis i desgraven el 35% en l’impost de societats. A més, s’aprofiten de la bona fe de la gent, obtenint mà d’obra de franc per la venda dels seus productes i publicitat gratuïta pels seus establiments.

D’altra banda, aquests mecanismes de caritat no afavoreixen el consum de productes frescos ni de proximitat, ni de producció ecològica, ni la venda de productes a granel.

Des de la CUP Rubí creiem que l’accés als serveis bàsics no pot dependre de la caritat, i aquesta campanya el que fa és normalitzar-la. Augmenta les diferències entre els rics i els pobres i fa més gran l’escletxa entre classes socials.

Les grans diferències que crea el capitalisme generen realitats socials molt dures per un sector cada cop més gran de la població. És per això que entenem a tota la gent que participa d’aquestes iniciatives, però només són pedaços que impedeixen atacar d’arrel la situació. Participar-ne no ha d’impedir-nos obrir els ulls i ser conscients de la realitat i la hipocresia que ens envolta.

Algunes alternatives que es poden plantejar passarien per la venda d’aquests productes a preu de cost. D’aquesta manera s’evitarien part dels beneficis milionaris de les grans empreses alimentàries i es veuria realment quina consciència solidària tenen.

Anant més enllà, una altra opció seria que aquestes grans empreses alimentàries i bancs dediquessin una gran part dels seus beneficis anuals a eradicar la pobresa, i no traspassar aquesta responsabilitat a la gent del carrer mentre elles blanquegen la seva imatge i aconsegueixen beneficis fiscals.

D’altra banda, la inserció d’una renda bàsica garantida ajudaria a tenir totes les necessitats bàsiques cobertes i eliminaria algunes polítiques assistencialistes.

Ens hem preguntat mai què passaria si les mateixes 25.000 persones participessin activament en l’eradicació de la pobresa? En la creació d’una xarxa alternativa als grans distribuïdors per potenciar els productes de temporada i de proximitat? Si 25.000 persones s’activessin per aturar un desnonament o per denunciar un acomiadament?

Aquestes i moltes altres accions podrien evitar que d’aquí un any estiguem felicitant-nos de les tones de menjar i la quantitat de voluntàries aconseguides i puguem començar a celebrar la reducció de persones per sota del llindar de la pobresa.

No hay comentarios: