Últimas entradas

Lo último

lunes, 4 de diciembre de 2017

LA DICTADURA ESPAÑOLA MANTIENE A LOS PRESOS POLÍTICOS EN LA CÁRCEL



La campanya electoral cap al 21-D començarà aquesta mitjanit amb presos polítics. El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena ha acordat mantenir la presó provisional sense fiança per al vicepresident de la Generalitat, Oriol Junqueras, el conseller d'Interior, Joaquim Forn, i els líders de les associacions independentistes ANC i Òmnium Cultural, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Per a la resta d'encausats que van declarar divendres davant seu, que també es trobaven a la presó de manera incondicional, els ha imposat una fiança de 100.000 euros. 

Una vegada que les dipositin, el magistrat els imposa compareixences setmanals al TSJ de Catalunya o al jutjat o tribunal de la seva conveniència, prohibició d'abandonar el país i retirada de passaport. El magistrat els adverteix que l'incompliment de qualsevol de les obligacions imposades comportaria el seu immediat ingrés a la presó. El jutge considera que no hi ha risc de fuga en cap dels casos, però aprecia risc de reiteració delictiva en el cas de les quatre persones que manté a la presó.
El Suprem obre ara el registre per a la recepció de la fiança en un compte judicial, que serà abonada aquest mateix matí, cap al migdia, per les associacions independentistes. L’ANC ja havia dit que estaven preparats per assumir-les gràcies a la caixa de resistència, si la fiança per als 10 encausats se situava prop de la que va imposar a la presidenta de la cambra, Carme Forcadell, que va ser de 150.000 euros. De fet, l’ANC ja estava preparada per fer efectiu el pagament divendres, quan els acusats van declarar davant del jutge, que havia assumit dies abans totes les causes relacionades amb el Procés. L’ajornament de la decisió del jutge, però, va truncar aquests plans, i va obligar els consellers a passar un cap de setmana més a la presó.

Sense risc de fuga

Llarena analitza en la interlocutòria els requisits legals per acordar una mesura de presó, que en aquest cas concret s'ha centrat especialment en el risc de fuga i el de reiteració delictiva. En relació amb el risc de fuga, Llarena ho descarta i considera que la situació dels exconsellers i dels líders de ANC i Òmnium és similar a la que va apreciar en el cas dels membres de la mesa del Parlament, perquè compten amb un profund arrelament personal, laboral i social, així com disposició per a atendre les crides judicials que els han cursat fins ara.
No obstant això, respecte a la reiteració delictiva, el magistrat distingeix entre l'actuació dels membres de la mesa del Parlament, l'aportació dels quals es va limitar a desatendre totes les decisions judicials s'havien dictat, i l'actuació dels 10 querellats, en què el jutge s'aprecia un judici raonable de risc de reiteració delictiva, per la "lesivitat" que pot acompanyar a la reiteració de les seves aportacions. El jutge individualitza les actuacions dels querellats i, en el cas de Junqueras, Forn, Sànchez i Cuixart, entén que "les seves aportacions estan directament vinculades a una explosió violenta que, de reiterar-se, no deixa marge de correcció o de satisfacció als que es vegin afectats per ella". En aquest sentit, recorda diverses actuacions que qualifica de "violentes" com el "setge" a la conselleria d'Economia a Barcelona el 20-S.
"El risc de reiteració de les seves conductes -afegeix el magistrat- imposa a aquest instructor un major grau de rigor i cautela, a l'hora de conjugar el dret a la llibertat dels investigats i el dret de la comunitat de poder desenvolupar la seva activitat quotidiana en un context despullat de qualsevol risc previsible de suportar comportaments que lesionin de manera irreparable, no només la seva convivència social o familiar, així com el lliure desenvolupament econòmic i laboral, sinó la pròpia integritat física".
En aquests quatre investigats, conclou Llarena, el risc de reiteració delictiva "reflecteix la probabilitat que puguin reproduir-se actes amb greus, immediates i irreparables conseqüències per a la comunitat". El perill, segons el jutge, no desapareix amb la formal afirmació que abandonen la seva estratègia d'actuació i amb la determinació judicial d'avaluar la seva situació personal si les seves afirmacions resulten mentides, "sinó que exigeix constatar que la possibilitat de nous atacs hagi efectivament desaparegut, o que de mica en mica es vagi confirmant que el canvi de voluntat és veritable i real ".

No hay comentarios: