Últimas entradas

Lo último

domingo, 29 de octubre de 2017

COM FER INVIABLE EL 155



El camí fins a la proclamació definitiva de la República catalana no ha estat senzill. El moment idoni per fer el pas ha centrat bona part de les discussions de les últimes setmanes -amb alguna finta de darrera hora inclosa- i, per això, l'estudi de les accions a fer des d'ara havia quedat una mica desatès. Sigui com sigui, el full de ruta de Junts pel Sí passava per "resistir amb la gent" un cop declarada la independència, mentre que la CUP havia apuntat que els mateixos funcionaris podien torpedinar el control de la Generalitat. En aquest sentit, els diversos sectors de l'independentisme es preparen per la resistència pacífica al control del Govern per part de Mariano Rajoy fins a les eleccions previstes per al 21 de desembre.

Les resolucions de Junts pel Sí i la CUP aprovades aquest divendres donen unes instruccions molt clares i precises al Govern per mirar de fer efectiva la constitució del nou estat, posant en marxa totes les estructures, iniciant unes negociacions amb Espanya per acordar la transició, buscant el reconeixement internacional o iniciant el procés constituent. Ara bé, hi ha una urgència molt evident sobre la taula: resistir a la suspensió de l'autogovern decretada per Rajoy, amb el cessament dels membres del consell executiu i alts càrrecs de l'administració i el control centralitzat dels departaments com a mesura estrella.


Malgrat tot, tampoc no hi ha moltes concrecions en l'estratègia de defensa, ja que els dirigents independentistes volien analitzar primer quines serien les mesures concretes que aplicaria el govern espanyol, les quals finalment han passat per, entre altres qüestions, cessar tot el Govern -alts càrrecs inclosos- i convocar eleccions per al 21 de desembre. La via per resistir a aquestes actuacions ha estat sobre la taula del consell executiu extraordinari que s'ha reunit durant divendres el vespre, també amb representants de les entitats sobiranistes.

Dilluns, a treballar
En ella, fonts de l'executiu apunten que s'ha ratificat la voluntat de desacatar la dimissió imposada per Rajoy i dilluns anar a treballar el Govern al complet als respectius departaments i amb tota la normalitat possible. La intenció és no abandonar els despatxos com els ho ha ordenat l'executiu espanyol, sinó desobeir i mantenir-se com a màxims representants de la Generalitat, atenent-se a la legalitat catalana. Hi ha casos, però, en els quals hi ha excepcions: el director dels Mossos ja s'ha acomiadat, i el major del cos, Josep Lluís Trapero, també ha acatat el cessament.

Alguns departaments (com els d'ERC, per exemple), ja havien ideat durant els dies anteriors algun cronograma per afrontar cadascuna de les actuacions de l'Estat per part dels consellers, alts càrrecs i eventuals. Al seu torn, Puigdemont té previst ser dilluns al Palau de la Generalitat, almenys fins que físicament se li permeti. De fet, en el discurs d'aquest dissabte ja ha explicitat que no se sent cessat del càrrec. Aquesta idea de forçar l'actuació de les forces de seguretat espanyoles és transversal, amb el missatge conforme de bones no se cedirà el comandament del Govern.


Amb unes finances intervingudes, el Govern cessat no cobraria el sou ni podria executar actuacions que comprometessin despesa i pagaments

Sigui com sigui, l'independentisme és conscient que aquesta situació no pot ser eterna. Per una banda, hi ha el dubte sobre com actuaran els agents dels Mossos d'Esquadra i a quina legalitat obeiran o si, per exemple, se'ls ordena impedir l'accés dels consellers als seus departaments o directament detenir-los quan la Fiscalia s'hi querelli per rebel·lió.

Per altra banda, la gestió econòmica és una limitació important, ja que, amb la intervenció dels comptes de la Generalitat, els bancs només executen aquells pagaments validats pel ministeri d'Hisenda. Per tant, els alts càrrecs i eventuals formalment cessats no podran cobrar els seus salaris (cosa que no tots es poden permetre indefinidament), però tampoc no podran ordenar pagaments o fer contractacions que comportin una despesa. De fet, alguns dels càrrecs afectats ja han demanat mantenir el número de telèfon, però al seu nom, pagant de la seva butxaca.

Menció a part mereix la seguretat del president català. Puigdemont, després de reunir per primera vegada el Govern després de la proclamació de la República, va optar per marxar cap a Girona. Al llarg de les últimes setmanes havia intensificat les seves estades a la Casa dels Canonges per la feina associada a l'1-O i a la gestió posterior, i també per "motius de seguretat", segons fonts governamentals. De fet, Puigdemont ha incrementat el nombre d'escortes i hi ha introduït membres del cos d'elit dels Mossos, de la mateixa manera que també ho ha fet el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero. El president no té convocat cap acte públic, però la seva idea és "resistir".

Els Mossos permetran entrar a Puigdemont
Tot i que no hi ha cap "pla específic", segons ressalta un alt dirigent del PDECat, la idea que circula amb força per Palau és mantenir "activitat normal" a Palau. Segons alguns portaveus consultats des de fa setmanes sobre la qüestió, Puigdemont "té pactat" amb els Mossos que resguarden la plaça Sant Jaume seguir "accedint" al seu despatx tot i que estigui oficialment cessat segons la legislació espanyola, validada al Senat i esgrimida per Rajoy. Altres fonts governamentals, malgrat això, insisteixen que el cos policial català "no té ordres" -de moment- d'enfrontar-se a la Policia Nacional espanyola i a la Guàrdia Civil. 


L'objectiu es evitar un "bany de sang" i, per això, es multipliquen les crides a la calma i no hi ha previst enfrontaments entre els Mossos i la Policia Nacional o la Guàrdia Civil

"No tenim la força per imposar un Estat, però podem fer entrar Espanya en fallida", sosté un alt dirigent de Junts pel Sí consultat. Un dels escenaris que va esgrimir Puigdemont el 10 d'octubre en privat per suspendre la independència és el d'un "bany de sang" al carrer, i dijous va desgranar un escenari de "violència extrema" en cas de proclamar-la. Per això, des de Govern s'intensifiquen les crides a la calma, al "pacifisme" i a seguir manifestant-se de forma cívica. Pels despatxos del Departament d'Interior hi han desfilat propostes de "resistència pacífica" que han estat avaluades pels responsables de la conselleria.




Així mateix, a nivell parlamentari, la convocatòria d'eleccions comporta també la dissolució de la cambra. Junts pel Sí i la CUP, però, no tenen intenció d'acatar tampoc, per bé que també estan estudiant com procedir. El PDECat i ERC han reunit per separat les seves direccions i els seus diputats, aquest mateix divendres, després del ple, per abordar el nou escenari. Malgrat tot no hi ha hagut instruccions clares sobre com actuar (Rajoy encara no havia dissolt la cambra) i, com a mínim els republicans, han avisat els seus parlamentaris que els explicarien en les properes hores com encarar l'etapa que s'ha obert, segons diversos assistents a la trobada. De fet, la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, ja ha convocat per dimarts una reunió de la mesa, on previsiblement no hi assistiran els grups de l'oposició, satisfets amb la convocatòria d'eleccions.

El paper dels treballadors públics
Tanmateix, a banda dels polítics, els treballadors públics també tenen un rol rellevant a l'hora de dificultar el control de les institucions per part del govern espanyol. El conseller d'Afers Exterior, Raül Romeva, va asseverar, de fet, que aquests només acatarien ordres del Govern elegit pel Parlament, i no de l'executiu de Rajoy. Igualment, el principal sindicat de mestres, l'USTEC, també va avisar que no reconeixeria com a superiors els nous interlocutors imposats per Espanya -una posició no secundada per CCOO, que no cridarà a la "desobediància laboral"-.

Igualment, en alguns departaments ja s'han organitzat assemblees de treballadors en què han aprovat manifestos en contra del 155 i avisant que tampoc no obeirien seves ordres d'un govern que no hagués estat escollit pel Parlament. En concret, els empleats de les conselleries de Cultura, Exteriors i Territori, dels serveis territorials de Girona i de l'Agència Catalana de Residus han fet assemblees d'aquestes els últims dies, i se'n preveuen més. A la de Territori, per exemple, van aprovar dijous un manifest de tres punts en què rebutjaven el 155, reclamaven l'alliberament de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, i avisaven que no reconeixerien una autoritat imposada des del govern espanyol.


Els treballadors de Cultura, Exteriors, Territori o serveis territorials de Girona ja han organitzat assemblees on rebutgen acatar al govern espanyol

També van activar xarxes socials per difondre els seus posicionaments i mantenir-se connectats, així com es preveuen noves assemblees la setmana vinent, per concretar com actuar per dificultar pacíficament una eventual detenció d'alts càrrecs i per torpedinar el funcionament d'una futura administració dirigida des de Madrid. Fins ara, les assemblees s'han convocat de forma força espontània, però previsiblement se n'aniran realitzant més, així com els membres de les ja existeix pretenen que tinguin alguna coordinació per donar-se suport i fixar una estratègia comuna.

L'ANC i la Intersindical-CSC tornen a escena
Hi pot ajudar l'acció de la sectorial de funció pública de l'ANC i la Intersindical-CSC, les quals ja van celebrar una trentena d'assemblees en departaments de la Generalitat i altres ens públics per explicar als seus treballadors com podien col·laborar en el referèndum sense patir-ne represàlies. Ara han tornat a unir esforços i, segons expliquen fonts d'aquestes organitzacions, començaran a fer, a partir de la setmana vinent, noves assemblees a la Generalitat per explicar aquest cop "què pot fer el treballadors públic davant ordres d'un governant no legítim".

Els "mètodes de resistència pacífica" que s'hi ensenyaran tenen clar que l'atenció a l'usuari no ha de veure's perjudicada, ja que el ciutadà no ha de pagar-ne les culpes, però sí que es pretén alterar el funcionament ordinari de la resta de l'administració. "Ho tenim força bé", admeten, ja que el govern espanyol ho tindria complicat per demostrar que les actuacions del treballador són intencionades o amb voluntat de boicot i, per tant, obrir-li un expedient. Aquestes recomanacions també es repartiran impreses.


L'ANC recomana als funcionaris que, si Espanya aconsegueix intervenir la Generalitat, facin actes de "resistència passiva" des de la mateixa administració

De fet, l'ANC ja va publicar divendres unes recomanacions als empleats públics preveient que el govern espanyol volgués intervenir la Generalitat. En elles, defensa que "l'obligació dels funcionaris i autoritats de complir la llei no empara obeir ordres clarament contràries a la legalitat vigent", motiu pel qual els empleats públics "no han de complir les instruccions que algú pugui donar emparant-se en aquestes mesures de l'article 155 proposades", ja que aquestes "són mesures clarament contràries a l'ordenament jurídic".

Per això, l'entitat apunta que el funcionari es pot trobar amb dos escenaris. En cas que la República catalana sigui prou forta per oposar-se "de manera efectiva" a la intervenció, recomana ajudar "a sostenir el govern i el parlament legítims". En canvi, si s'imposa "la violència policial i militar espanyola", ja sigui "parcialment o totalment", insta a fer "resistència passiva també des de la mateixa administració, davant d'una autoritat no electa, il·legítima, que pretén donar instruccions que contradiuen els fonaments de l'estat de dret i persegueixen els drets fonamentals de la ciutadania" a la qual es deu el treballador públic. Tot plegat, actuacions des de dalt i des de baix per impedir que la usurpació de les competències de la Generalitat sigui senzilla, i sempre de forma pacífica.
 

Puigdemont, el Govern, els diputats independentistes i alcaldes catalans després de proclamar la independència Foto: Josep Maria Montaner

No hay comentarios: