![]() | |
|
Sols cal comparar les dues columnes per adonar-se de la mobilitat de la gent i l’augment del nombre de mossos per adonar-nos de la gran activitat de la Casa Vella.
Si passem a la Casa Nova i fem el mateix, comparant els seus habitant al llarg de dos anys ens trobem amb el següent quadre:
Les pobres vídues de Segur
La comparació dels dos anys ens diu clarament que han duplicat el personal de la masoveria; han contractat mossos nous i ara ha augmentat molt el nombre d’habitants. Entre les dues cases, a Segur hi viuen ja 34 persones.
Però això no és tot; el rector ara vol anotar també els que viuen a davant del mar, a la “botiga del Marrugat” que esmentava Rollan a finals del segle anterior. Ara ja hi ha, a més de la “botiga”, una “caseta del Marrugat” i una “barraca de mar de Segur”. Veiem els detall dels seus hostes:
Sorprèn la presencia d’ una pobre vídua amb la seva filla, vivint sols en mig dels aiguamolls, però sobretot sorprèn la presencia d’ una dona sola vivint en una de les barraques dels pescadors – que evidentment no hi eren- de forma precària. Sabem qui era aquesta dona; era la mare de Rafel Olia, el que vivia a la casa Nova. La seva dona es deia Marina i segons el rector tenia dos mossos, “lo un se diu Ferrer i lo altra Josep Gabaldà”; el rector també esmenta a un tal Agustí Olià, del que diu que és pastor. El rector ho anota perquè no deuria ser fàcil aclarir la parentela dels pescadors de Segur en aquell temps. Havia marxat del mas la Gertrudis? Estava barallada amb el fill? Que la impulsava a viure en una barraca abandonada de pescadors? De que vivia? Son preguntes que no tenen resposta, encara que ho podem imaginar.
El trespol demogràfic situat a l’entorn de trenta persones!
Transcorreguts vuitanta anys, vers el 1822 tornem a tenir un altre document[6] que ens permet saber com havia evolucionat el nucli de Segur. A la Casa Nova hi vivien deu persones i a la casa Vella altres 17. En total doncs unes 27 persones; aquí hi hem de sumar els que vivien al Mas de la Mel, sis persones al 1761 que es mantenien al 1822 i els de la Comafarella que oscil·laven entre quatre i cinc persones. Hi ha una novetat a davant de mar; hi ha instal·lats un grup de quatre carabiners i un caporal; en sabem els noms: el caporal es deia Pedro Mariano i els números es deien Antonio Sanmiguel, Riuss i Saleta. Amb ells hi vivia una dona, que era la muller de Sanmiguel. ¿Que hi feien? ¿Que vigilaven en els aiguamolls?; ¿ja hi havia “contrabando”?
Aquesta població es va mantenir estable al llarg de tota la primera meitat del segle XIX; entre el 1835 i el 1841 a la Casa Vella hi vivien divuit i a la Casa Nova altres tretze persones. Es a dir, es mantenien en la trentena. Segur havia arribat al seu trespol demogràfic sota l’ economia vitivinícola. Haurem d’esperar el moviment especulador de meitat del segle XX per veure com aquest model desapareixia, i amb ell també eren destruïdes la Casa Vella i la Casa Nova.
[1] Sobre Segur hi ha un excel·lent treball de Paco Benítez et aliis, Historia de Segur. De castri Securis a Segur de Calafell. Ed.Institu d’ Estudis Penedesencs i Ajuntament de Calafell. 2007.
[2] Sobre aquest tema cal veure E. Martin & J. Santacana, Sants i mals esperits. Manuscrit d’ un rector del barroc.Ed.llibres de Marricula, Calafell, 2001.
[3] Vegis sobre el tema, J. Santacana, Historia de Calafell. De la prehistoria al segle XIX. Ed.Llibres de Matricula, Calafell, 2005, pp 135 – 139.
[4] Sobre el tema de la viiticultura i el desenvolupament agrari del terme, vegeu, J. Santacana, Historia de Calafell. De la prehistoria al segle XIX. Ed. Llibres de Matricula, Calafell, 2005
[5] Totes les dades que oferim han estat extretes de les següents fonts arxivístiques: Vegis totes les llibretes a: Arxiu Històric Diocesà de Tarragona (ADT) Llibreta dels que han de confessar i combregar en la present església 1761 : https://arxiuenlinia.ahat.cat/Document/0000000324
Arxiu Històric Diocesà de Tarragona; llibreta dels que han de confessar i combregar en la present església 1762-1763, https://arxiuenlinia.ahat.cat/Document/0000000303#imatge;
Arxiu Històric Diocesà de Tarragona, Llibreta de comunió que comença lo any 1822 fins a lo 1826 inclusive. https://arxiuenlinia.ahat.cat/Document/0000000302;
Arxiu Històric Diocesà de Tarragona, Llibreta de comunió que comença lo any 1835 fins lo any 1841 https://arxiuenlinia.ahat.cat/Document/0000000327;
Arxiu Històric Diocesà de Tarragona, Llibre d’acompliment pasqual. 1852-1857 https://arxiuenlinia.ahat.cat/Document/0000000308
[6] Seguim emprant les llibretes d’ acompliment pasqual del rector, esmentades en la nota 5.
No hay comentarios:
Publicar un comentario