Últimas entradas

Lo último

viernes, 19 de mayo de 2017

DESPIDEN A DIEZ TRABAJADORES DEL "DIARI DE VILANOVA"


L'empresa editora del setmanari Diari de Vilanova, Edicions Comarca 17, ha acomiadat en els darrers dies tota la seva plantilla, deu treballadors, sis dels quals, aquest mateix dimarts. Segons fonts properes a l'empresa, l'edició en paper del setmanari seguirà sortint, però sota la marxa DV i sense la reconeguda capcelera del Diari de Vilanova, que ha estat embargada per Hisenda pels nombrosos deutes pendents de l'empresa.

L'editor del Diari de Vilanova havia creat en els darrers mesos altres dues empreses per intentar donar oxígen al futur del diari. Aquestes dues empreses es fan càrrec de l'edició digital del diari i de cobrir l'àrea comercial del grup. Ara són aquestes empreses les que impulsaran la nova etapa del nou setmanari en paper, amb alguns dels treballadors que ja havien deixat anteriorment Edicions Comarca 17 i amb altres dels que han estat acomiadats recentment, que ja haurien negociat noves condicions laborals per reincorporar-se.
Segons expliquen fonts properes a l'empresa, l'editor del Diari de Vilanova va rebre fa unes setmanes un requeriment d'Hisenda, que havia descobert la creació un grup d'empreses per poder fer ingressos al grup sense passar per l'empresa endeutada, Edicions Comarca 17, i els conseqüents embargaments. Així, es va vendre les seves accions d'Edicions Comarca 17 (el 70%) a un bufet d'advocats de Barcelona que es dedica a liquidar empreses. Va ser en aquell moment quan es van produir els quatre primers acomiadaments.
Els altres sis acomiadaments s'han produït aquesta setmana, després que els mateixos treballadors descobrissin un document on es projectava aquest nou diari, a l'staff del qual no s'incloïa cap dels seus noms. Al demanar comptes a l'empresa, aquesta els hi va comunicat l'acomiadament.
El Diari de Vilanova arrossega seriosos problemes econòmics en els darrers temps. De fet, l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú havia donat un ultimatum a l'editor per pagar el deute que tenien pel lloguer de Neàpolis o abandonar les instal·lacions que ocupaven des de fa més de dos anys. Finalment, aquesta setmana han deixat les instal·lacions municipals, sense eixugar el dèficit, i s'han traslladat a un nou local de lloguer privat al centre de Vilanova.

1 h

FINAL DE TRAJECTE AL DIARI DE VILANOVA: De desembre de 1998 a maig de 2017
Final de trajecte. Ja no formo part del Diari de Vilanova. Dimarts em van acomiadar, juntament amb cinc companys més. El pitjor, les maneres i que marxem sense un euro i amb tres nòmines pendents de percebre. Dimarts mateix, des de la Redacció de Neàpolis, mentre preparàvem l'edició del Diari d'aquest divendres, vam descobrir que l'estaven editant de manera paral·lela des del nou local sense dir-nos ni ase ni bèstia. Vaja, que mentre l'advocat de l'empresa venia de Barcelona cap a Vilanova per acomiadar-nos, vam comprovar que la següent edició del rotatiu estava en marxa sense tenir-nos en compte. Un final molt trist. Sis persones més de les que havíem sostingut el DIARI i que, a pesar de les dificultats, havíem obrat el miracle que es publiqués cada divendres quedàvem, definitivament, al marge. Ja els havíem fet la feina de mantenir-lo amb vida, mentre preparaven la continuïtat del rotatiu sota la marca DV, sense l'essència de l'autèntic DIARI.
Aprofito aquestes línies per recordar la resta de companys –no els citaré un per un per no deixar-me'n cap– que han anat quedant pel camí des de l'inici de la crisi del Diari, una vegada traslladats a la Redacció del Pont del Nin.
Marxo amb la consciència tranquil·la d'haver treballat amb la màxima professionalitat, d'haver-ho donat tot fins a l'últim dia. He fet contactes i he conegut molta gent. He gaudit seguint l'esport vilanoví i de la comarca amb rigor. La premsa local i el rigor no estan renyits, tot al contrari. Sempre he respectat l'off the record, allò que molts m'heu dit: ''T'explico això, però no ho publiquis''. Eren informacions valuoses per contextualitzar els meus articles. He descobert que també m'agrada la fotografia. I, sobretot, m'ho he passat molt bé fent la meva feina. També demano disculpes pels errors que hagi pogut cometre i per no haver pogut arribar a tot arreu. He intentat seguir uns criteris per adaptar-los als mitjans que teníem, cada cop més escassos. És la fi d'una bonica història que vaig començar el desembre de 1998 a la Redacció del carrer Jardí.
Ara toca passar pàgina i buscar nous projectes. Si a algú li interessa una persona amb el meu perfil, ja sap on trobar-me. No em rendeixo. Sóc un romàntic de la professió. Vull lluitar per un ofici en crisi, però preciós. Visca el periodisme!!!

No hay comentarios: