Com fer fora un “okupa” de casa teva de manera ràpida, segura i legalment
Actualment ha augmentat la proliferació de casos en què propietaris d'habitatges que es troben buits temporalment per estar fora de vacances o simplement per treball, en arribar es troben que han estat ocupats per persones que no són ni propietaris ni llogaters, és a dir que no tenen cap títol per fer ús i gaudir de l'habitatge.
En el cas de patir aquesta desagradable situació, en què ens trobem que la nostra casa, ja sigui el nostre habitatge habitual o la nostra segona residència, ha estat ocupada de forma il·legal, el primer que hem de fer és anar a una comissaria de policia i presentar una denúncia aportant el certificat del Registre de la Propietat. La conducta d'ocupar un habitatge il·legalment es troba tipificada com a delicte en el nostre Codi Penal, sent la seva denominació jurídica la de "delicte d'usurpació".
Durant les primeres 24 hores, mentre l'immoble estigui sent "okupat", em d’avisar a les forces de seguretat i, si troben la porta oberta, aquests podran actuar immediatament i expulsar les persones que han accedit il·legalment. Si els "okupes" aconsegueixen accedir al domicili sense que la policia hagi arribat a temps i aconsegueixen establir-se en el seu interior, no hi ha cap possibilitat de fer-los fora sense una ordre judicial. A partir d'aquest moment es posa en marxa un llarg i costós litigi.
PROCEDIMENTS JUDICIALS PER RECUPERAR L'HABITATGE USURPAT O "OKUPAT"
Arribat a aquest punt, només ens queda interposar una demanda per mitjà de dues vies:
1.- Podem recórrer a la via penal.
L'article 245 del Codi Penal diu que intentar establir-se en un habitatge de forma habitual o permanent sense ser propietari ni llogater, sense cap títol i sense autorització pel seu ús i gaudir de l'habitatge, és un delicte d'usurpació, i es pot iniciar un procés judicial en contra dels "okupes".
Actualment és la fórmula més freqüent a la qual recorren els propietaris si es troben amb aquest problema. Si el propietari aconsegueix avançar en el procediment judicial recuperarà l'immoble i tindrà dret a la reposició dels danys causats per aquest fet.
2.- També es pot recórrer a la via civil interposant una denúncia per precari.
Inicialment només es contemplava per a aquelles situacions en què existia consentiment inicial per part del propietari i "l’okupa" de l'habitatge estava gaudint de la mateixa sense abonar cap renda fins que el propietari li permetia, havent d’interposar la demanda de desnonament per precari en cas que l'usurpador no volgués abandonar l'habitatge.
El Tribunal Suprem ha ampliant l'ús d'aquesta via per recuperar l'immoble "okupat", sense que sigui requisit necessari el consentiment previ del propietari, per això alguns juristes recomanen utilitzar la via civil i plantejar una demanda de desnonament per precari per recuperar la habitatge, ja que teòricament és un procés amb uns terminis molt més breus que el procediment per via penal.
QUINS SÓN ELS COSTOS ASSOCIATS A AQUESTS PROCESSOS JUDICIALS
Els costos associats a un procés judicial són els següents:
• L'Advocat amb un cost que oscil·la entre 1.000 i 2.000 euros
• El procurador amb un cost de 500 euros de mitja.
• El Serraller en el moment del llançament judicial amb un cost 300 euros de mitja.
• Acta notarial presencial per deixar constància amb fotos amb uns 300 euros de mitja.
• Costos de reparació de desperfectes: depèn de en quines condicions es deixi l'habitatge.
Un cop guanyat el judici, els 'okupes' són condemnats a pagar els costos ocasionats, però generalment aquests es declaren insolvents i eludeixen fer front a aquestes despeses. Per tant, en la majoria de les ocasions és la víctima d'una "okupació", el propietari, qui paga tant els costos judicials com els desperfectes produïts en el seu immoble.
PROPOSICIÓ DE LLEI PER A DESALLOTJAR UN "OKUPA" EN MENYS DE 20 DIES.
La Comissió de Justícia del Congrés ha aprovat la Proposició de Llei per accelerar el desallotjament d'una vivenda ocupada, la ha enviat al Senat per a la seva aprovació i entrarà en vigor una vegada que es publiqui al BOE.
En l'exposició de motius s'indica que "l'ocupació il.legal no pot ser una forma estable i tolerada d'accés a la possessió d'una vivenda, tampoc no pot ser la via d'accés al dret constitucional a una vivenda".
